25 de mayo de 2017

CANTABRIA I - TORCA LA SIMA (SISTEMA DEL GÁNDARA)

Després de la nostra última visita a la Gándara, amb vivac inclòs, aquesta vegada vam aprofitar la Setmana Santa per anar-hi de nou, es nota que li hem agafat carinyo. En aquesta ocasió però, hi vam anar amb la intenció d’entrar per la Torca la Sima, un avenc que baixa fins a -234 metres i conecta amb el sistema del Gándara en un punt relativament a prop (donades les dimensions de la cavitat) de la boca d’entrada habitual. Per tant, el pla consistia en instal·lar en fixe el pou d’entrada de 155m, baixar recuperant corda en els pous intermitjos i una vegada a l’exterior, tornar a la Torca per desinstal·lar el primer pou. 


Amb aquesta idea doncs, el dijous 13 d’abril vam anar arribant per etapes a l’alberg de Ramales. Per un costat l’Amparo, el Salva, la Carlota i el Mario, i per l’altre el Subi, la Karla i el Josep. Ens vam trobar tots per sopar amb l’Àngel, que ja feia una setmana que havia arribat per anar preparant el terreny. I a fe de Déu que el va preparar. Per l’endemà ja teníem organitzada una sortida inter-clubs amb uns companys del País Valencià (que estaven amb nosaltres a l’alberg) i alguns més del Speleo Club Cántabro. I a més d’això, resulta que l’Àngel ja feia un parell de dies que havia anat a instal·lar el pou d’entrada de 155m. Una gran feina, sí senyor.


Divendres doncs, valencians i catalans sortim de Ramales i ens reunim amb els companys càntabres a Asón, 12 en total. Deixem dos cotxes al pàrquing de la Gándara i anem direcció el Puerto de la Sia fins al pàrquing de la Torca. Hi ha uns 30-40 minuts d’aproximació fins a la boca. El primer pou ja està instal·lat, o sigui que arribar i moldre, només equipar-se i començar a baixar. Obre la Karla, seguida dels companys Julio, Carlos i Nano del S.C.Cántabro, l’Àngel, el Mario, l’Amparo, el Subi, el Josep i tanquen el grup els companys Paco, Rafa i Paco de Valencia. 


Un arbre dels que envolten la boca serveix d’ancoratge. El primer tram d’uns 15 metres per una pendent herbosa ens aboca ja a la vertical que posa els pèls de punta, les vistes són espectaculars. A la paret hi ha la primera reinstal·lació, doble químic amb cadena i un altre tram de cadena fins a un tercer punt, que serà el que trobarem a totes les reunions. Fins a la base del pou tenim 5 trams: 18m, 24m, 40m, 53m i 18m, amb troços volats i algun pèndol, però força còmode en general per baixar i canviar d’instal·lació. Això sí, les reunions són bastant aèries i per un màxim de 3 persones que han de ser “molt amigues” ja que l’espai és reduït. En el nostre cas, per un grup de 12 era inviable baixar tot el pou recuperant cordes i per això es va instal·lar en fixe. Vam fer servir dues cordes de 100m, la primera des de la capçalera inicial fins a la reunió del ràpel de 53m. i la segona fins al final. El Paco, que baixava últim va deixar desinstal·lada la corda de 100 a l’última reunió i va baixar en doble els 18m finals per facilitar després la feina de recuperació des de dalt. En total vam invertir aproximadament 2 hores en baixar tots fins a la Sala de los Espejos. 


A partir d’aquest punt, continuem avançant per una escletxa al fons de la sala que té un ressalt ascendent equipat amb corda fixa. Tots els trams de passamà i ressalts de pujada els trobem instal·lats en fixe. Un passamà ens porta a una successió de pous que salven uns 70 metres fins a la Sala de los Flujos. Molta cura en tot aquest tram amb la caiguda de pedres. El grup capdavanter anava instal·lant els diferents pous i els companys valencians s’encarregaven de recuperar cordes. Gran treball de tots.

A la base d’aquesta sala baixem un P10 en fixe i arribem a una estretor que no era massa problemàtica però que també es podia evitar per una petita galeria superior. La veritat és que podem corroborar el que diu la ressenya i és que un espeleòleg de 1,80 i 90 kg hi passa sense gaire problema. 

Ens trobem ja a la diaclassa d’unió amb la Gándara. Des d’aquí només va faltar pujar un petit pou, amb bastant risc de caiguda de pedres, recórrer uns metres més de galeria i baixar un ressalt una mica estret per arribar a la conexió amb el recorregut que porta a la Sala del Ángel. Nosaltres agafem direcció cap a la sortida, estem ja en terreny conegut: el delator, el passamà del Pozo del Oso i la sortida. En total van ser gairebé 6 hores de travessa. 

Encara faltava però anar a desinstal·lar el pou d’entrada. Se’n va encarregar l’equip EGAN, bé principalment la Karla, que va ser la que va baixar altra vegada per recuperar la corda, els altres li vam donar suport moral des de la capçalera.



No hay comentarios:

Publicar un comentario