23 de junio de 2015

Rescatado el espeleólogo accidentado en la cueva de Cuberes

Com sortida d’espele de l’EGAN es programa fer la Cova de Cuberes (Conca de Dalt) el dissabte, dia 20-6-2015.


La idea és anar tranquil·lament i progressar per les diferents zones de la cavitat fins arribar al Pou Rodó, baixar-lo i, depenent del temps que quedes per poder sortir de dia de la cavitat, donar mitja volta o seguir admirant aquesta impressionant obra de la natura.

Eren 9 espeles de l’EGAN que volien gaudir-la, però el destí els ha jugat una mala passada. A la bifurcació entre el Pou Rodó i la Colada al company Jordi se la després part de la cornisa per la que anava del meandre (és conglomerat) i s’ha precipitat al buit caient uns 6/8 m fins arribar a l’esquerda final del meandre. Eren les 15:30 h del dissabte i portaven 5 h a la cova.

Accident greu i complicat, molt complicat.

Tres companys surten de la cavitat a demanar auxili i els altres 5 es queden a auxiliar-lo i fer-li companya.

Immobilització, mantes tèrmiques, corda a sota per aïllar-lo el més possible, punt de calor (espelmes) per a que no agafi fred i les màximes atencions (que són poquíssimes) que se li pot donar a una persona ferida, que no es pot moure, en un ambient saturat d’humitat i il·luminat amb la llums dels nostres leds.



Gràcies, gràcies i mil gràcies. 


Als bombers de la Generalitat i als seus cossos especials del GRAE i GEM per la seva bona organització i entrega sense límit per a poder rescatar al nostre company de la greu situació en que es trobava.

Als Mossos d’Esquadra i als seus cossos de Muntanya i Subsòl per la col·laboració, tota imprescindible, que van aportar els seus membres.

Als espeleòlegs voluntaris cridats per la Federació Catalana d’Espeleologia que amb la seva experiència i feina ben feta feien possible lo impossible per a que pogués progressar la llitera en col·laboració amb els altres companys.


A totes les persones que s’han entregat incondicionalment i han format part d’aquesta roda de rescat que ha funcionat perfecta dintre de la dificultat que això comporta.

A tots els socis i sòcies de l’EGAN i els seus simpatitzants que ho han donat tot per a que el nostre company Jordi pugues sortir d’aquella situació tant complicada. Socis i sòcies que estaven a tot arreu, dins i fora de la cavitat, portant la llitera o obrint camí, en intendència, en comunicació ... tot ha estat entrega i compromís.

A l’Àngela, la dona del Jordi, que ha estat un exemple de fortalesa per a tots els de l’EGAN que estaven ajudant a les tasques del rescat. 

El company Jordi va sortir de Cova Cuberes a les 18:30 h del diumenge.


Ara està a l’hospital, a la UCI, malferit, però estem segurs que, al ser un lluitador de mena, poc a poc, anirà sortint i curant-se de les ferides físiques i morals que aquest desgraciat accident l’han provocat.


Ànims Jordi i gràcies, gràcies, gràcies a tots i totes.

ESPELEO GRUP ANOIA, Grup Filial del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.

21 de junio de 2015

Los Bomberos trabajan en el recate de un espeleólogo en una cueva de Conca de Dalt (Lleida)

Los Bomberos de la Generalitat trabajan este domingo en el rescate de un espeleólogo accidentado en la cueva de En Cuberes, en la Conca de Dalt (Lleida), han informado en un comunicado.

Los Bomberos recibieron el aviso este sábado a las 17.54 horas, y el recate se ha prolongado durante la noche y este domingo por las dificultades para acceder al lugar del accidente, a unas tres horas de la entrada de la cueva, en una zona conocida como el Pou Rodó.

Según las primeras informaciones, el hombre, de 45 años, está consciente y tiene las constantes estables, y habría caído de una altura de unos seis metros y en el momento del accidente se encontraba con cuatro acompañantes.

El dispositivo de rescate está formado por un total de 19 efectivos del Grupo de Actuaciones Especiales (Grae), un médico y un enfermero del Grupo de Emergencias Médicas (GEM), siete espeleólogos de la Federación Catalana de Espeleología, que realizan labores de apoyo y avituallamiento en el interior de la cueva, y los cuatro compañeros del heridos.

Este domingo se han añadido al dispositivo ocho efectivos de la Unidad de Montaña y cuatro de la Unidad de Subsuelo de los Mossos d'Esquadra.

(EuropaPress)

12 de junio de 2015

Gouffre de Gènat

Era el dissabte, 23-5-15, a primeríssima hora del matí, quan Jordi, David, Judit,César, Laura i Antoni, tots de l’EGAN, marxem cap a França. Per ser més exactes, anem a l’Ariège, al poble de Gènat, on hi ha un avenc en mig del poble i en mig del carrer, i no és broma, que han de tapar amb una trapa perquè sinó caurien els vehicles que circulen per allà.
Només per aquest atractiu ja és suficient desplaçar-se per veure com és. Però és que, a més, tira -200 m de fondària i això ja no és cap tonteria, i si l’afegim que les instal·lacions són una mica “peculiars” (forats que travessen la paret del rascler de banda a banda i has de ficar la corda per dins), ja és suficient per matinar i plantar-nos a la boca sobre les 11h del matí, havent sortit d’Igualada.
Jordi l’ha fet varies vegades però sempre s’ha quedat a la capçalera del pou de 40m que està a -130 m. Per això instal·la i portem cordes i material suficient per arribar avall del tot.


Aixequem la trapa de la boca de l’avenc i comencem a ficar-nos dins. Aviat ens adonem que no hi ha formacions a aquesta cavitat, tot és paret “mare” amb un rascler molt pronunciat degut a que és una cavitat activa que regalima aigua molt sovint i especialment a partir de -90 m.

                                                    

Es succeeixen els pous que els salvem sense dificultat i anem baixant els 6 admirant com la força de l’aigua ha pogut fer aquests conductes.
Passem per gateres i meandres que comencen a complicar la progressió ja que, a banda que el meandre és estret, comença a circular aigua per avall i caure agua per amunt.

L’avenc no és fred, però si t’està caient aigua del Pirineu per tot arreu que no pots amagar-te, i si t’arrossegues encara suques més, doncs, a poc a poc comencen a fallar-te les “calories” de la capa de greix que has acumulat dels bons dinars i sopars.

La idea era dinar –d’atac- a la base del pou de 40 a -180 m de fondària, que per la topo, la sala era bastant gran. Però Cesar i Laura no baixen el pou perquè porten mono de roba i està moll per tot arreu. Jordi i Antoni van amb mono “impermeable” (és una broma si ja el tens bastant gastat) i David i Judit que baixen també al pou de 40 van en mono de roba però com els agrada anar a la platja i mullar-se estan acostumats a anar xops, i així anaven des de feia una bona estona.

Arriben els quatre a la base del pou de 40, a -180 de fondària i...... ni en broma podem parar a dinar allà!!!. Tot és aigua per tot arreu. Un riuet a la base i pluja constant sobre els nostres caps et fiquis on et fiquis. Per a mal de mals, pensant que teníem material de sobres, hem deixat les plaquetes necessàries més amunt i no tenim per seguir instal·lant i baixar l’últim pou de 13m fins el sifó terminal.


Així que agafem “els trastos” i, un a un, com ordenadament fem els espeles (més que res és que no hi ha una altra forma de pujar per una corda), pugem el pou de 40m, el de 7m, passem el meandre, dos pouets més de 6 i 5 m i a -90 m ens trobem al Cèsar i la Laura que han dinat en un recó que només cauen “quatre gotes” per segon i és tolerable comparat amb el diluvi de més avall.

Acabem de dinar tots i com David s’ofereix a desinstal·lar, que vol dir mullar-se més estona que els altres, ningú li replica.

Pujant ens adonem que un passamà que hi ha a la capçalera del pou de 30m no està fet per a gaudir de la comoditat de la visita a la cavitat, i més d’un les passa “magres”, però, si tenia fred .... ja no en té. Això és lo bonic de les pujades en espele, que saps que se’t passarà el fred que has acumulat baixant per la corda.

Tots sortim sans i estalvis i som l’admiració dels veïns del poble que, tot i tenir l’avenc al seus “morros” mes d’un es queda sorprès de la nostra sortida i de saber que sota d’aquella trapa que mil vegades han trepitjat, hi ha un avenc de -200 m.

Només queda fer la foto de família dels 6, tornar a col·locar la trapa al seu lloc,que tot s’ha de dir, ho tenen molt bé organitzat, i marxar cap el càmping “Complexe des Oustalous” a Les Cabannes per sopar i dormir perquè al dia següent hem d’anar, de tranquils, a la grotte Sabart, però .... això és una altra història.