Buscar este blog

16 de diciembre de 2013

13 de diciembre de 2013

Avenc de Llest

Degut al clamor del nous espeles de l'EGAN, s'impossava realitzar una nova sortida i el dia triat va ser el dissabte, 30-11-13, però la condició obligatòria per circumstàncies familiars dels que portaven la sortida, era que havíem de tornar a ser a Igualada a les 14h.30'.

La cavitat que podia complir amb aquestes expectatives d'anar, fer-la i tornar a Igualada, i que fos una mica atractiva, era l'AVENC DEL LLEST.

L'avenc del Llest és una cavitat de 56 m. de fondària que està al parc de Sant Llorens del Munt (municipi de Mura), té una aproximació de 20' i només necessites un 30 m. per baixar amb reinstal·lacions ja que la boca d'entrada dóna a un únic pou de 19 m.. La resta, fins els -56 m es pot fer desgrimpant entre blocs d'una forma més o menys còmoda (però amb precaució). De tota manera, la gràcia d'aquesta cavitat, a banda de la seva gran sala, és la via Sardy, que està penjada del sostre de la sala a uns 17 m. d'alçada.

A les 8h. vam quedar a Igualada, Pol, Jess, Sergi, Jordi, Marina, Xevi, Prat i Antoni i al pla de l'alzina, on havíem d'aparcar els cotxes ens esperaven Cèsar i Laura (amb fred perquè estava nevant una mica).

Arrivem sobre les 9h.30' i sense descans, ens vestim d'espeles (per a que es noti que aquest terrenys són nostres) i ens posem a caminar. No ens perdem (cosa rara) i arriben en el temps previst. Instal·lem dues vies en el pou d'entrada per anar més rapit i ... tots cap avall.

Quan vam ser tots a la sala, els que havíem pujat en altres ocasions a la via Sardy ens vam quedar per la sala, però els "novatos" van pujar tot desconfiant de la corda fitxa que havia instal·lada. Després van comprovar que estava en perfectes condicions.

Es va esmorzar una mica com es va poder, perquè, sense adonar-te, el temps passava i l'hora de sortir s'estava apropant.

Tots van quedar meravellats de la via Sardy i, fins i tot, ens vam adonar que molta gent de l'EGAN que havia anat a aquest avenc infinitat de vegades a fer fotos per tot arreu, no havia baixat mai per les gateres entre blocs. Així que tant els nous com els vells van poder gaudir de recons "nous" de l'avenc del Llest.

També aquesta sortida va ser especialment bonica i agradable perquè per primera vegada uns que havien sortit del curset del 2012 s'havien ajuntat amb els del curset del 2013 i significava que s'havia creat un lligam de continuïtat de l'espele a l'EGAN (això marxa !!!).

Però el temps s'imposava i, després de fer la foto de família i de tots els recons de la cavitat, vam començar a pujar per les dues vies. Tot ràpid, segur i molt bé.

En un plis/plas, érem fora amb les cordes plegades i els petates a punt per marxar cap els cotxes. Arribem als cotxes i els que teníem presa vam sortir disparat cap a Igualada i els que no van quedar a fer unes "cerveses".

Resultat final: Ho vam passar molt bé fent una bonica cavitat, en bona companyia ......... i ales 14h.30' a casa (més o menys).















9 de diciembre de 2013

Avenc del Ginebró

Després d'acabar el curset d'espele de l'EGAN, els cursetistes seguien plens d'energia, així que aprofitant una de les sortides de matins que de tant en tant l'EGAN fa, se'ls va deixar triar i un dels que va fer de monitor va dir que volia porta'ls a l'Avenc del Ginebró, al Parc del Garraf (terme de Begues).

Doncs, dit i fet, era l'enèsima vegada que l'EGAN anava al Ginebró, però tant els que l'havien fet, com els que no, sabíem que ho passaríem molt bé.

El 24-11-13 vam anar 12 espeles: Mario (el culpable de triar el Ginebró i el "dormilón"), Amparo, Salva, Mar (anys fent espele i era la primera vegada que ho feia sense el seu company agafadet de la mà -ja era hora!!!-), Prat, Laura, César, Mar P., Marc, Jess, David i Antoni.

L'avenc del Ginebro és un avenc de 70 m. que comença per un pou en forma de campana de 24 m., i fent la via clàssica, baixes fins els 70 m. per 3 pous més de uns 15 m. cada ú.

La condició que es va posar per anar al Ginebró va ser que, com a mínim, s'havia de pujar grimpant des del fons, 30 m. i val a dir que tots van complir perfectament, essent, aquesta pràctica d'espele/gripada, la part més divertida i emocionant de la sortida.

Tot va anar com una seda, es notava que ja no havia monitors i cursetistes, perquè tots baixaven i pujaven com esperitats.

També, un dels motius de triar aquest avenc és que per la seva aproximació de 1/2 h. llarga, pensaven que no seria massa concorreguda ja que hi ha mils de cavitats al Garraf que no tenen quasi aproximació, però no, quan vam arribar a la boca, ja estava instal·lada per un grup de unes 7 persones que pertanyien a varis clubs i que des de aquí els saludem perquè la petita estona que vam coincidir ho vam passar molt bé.

La idea era anar a dinar a casa després de fer la cova, però degut a que el que tenia les claus del centre per agafar el material, el Mario, es va dormir, que fins i tot se li va tenir que anar a buscar a casa seva que viu al mig de la muntanya, tot s'havia desmarxat una mica (una hora llarga), però se li va perdonar perquè la resta de l'organització va anar perfectament.

Com és costum a l'EGAN, a la base del pou vam fer la "típica foto de família" que feina vam tenir per sortir tots 12. Van dinar una miqueta el també típic bocata fred, es va pujar grimpant els 30 m. promesos i en un plis/plas érem tots al carrer. Caminem cap els cotxes, ens canviem i .... a esperar un altre cap de setmana per poder fer una altra sortida de ......... espeleo-rodalies.














17 de noviembre de 2013

POU DE COSTA DRETA

El 10-11-13, mentre que uns companys de l'EGAN anaven a fer la integral Cueto/Cañuela, altres vam anar a fer la via directa del POU DE COSTA DRETA, a Montserrat.


La idea era revisar l'estat de les instal·lacions de l'avenc i la seva localització més còmoda amb motiu de preparar la XX TROBADA D'ESPELEÒLEGS DE CATALUNYA que els 12 i 13 d'abril de 2014 organitzarà l'EGAN i que li volem donar més rellevància de l'habitual a les sortides pràctiques.

Érem Inés, Pineda, Toni, Cèlia, Víctor i Antoni. Si bé, Inés i Pineda només anirien a localitzar la boca, però sense entrar-hi ja que volien voltar per Montserrat.

L'inici no va poder ser més "distret". Just a la sortida de Collbató, com el Pineda deia que coneixia una drecera per arribar més rapit al camí vell de Collbató al Monestir, ens va guiar per un corriol que una vegada caminats uns quants metros desapareixia, i van haver de caminar muntanya a través pujant i baixant ressalts fins que al final vam topar amb el camí bo.

Conclusió: Per anar anar a l'avenc del Pou de Costa Dreta no agafarem cap drecera i agafarem directament, des del seu inici, pel Camí "de les bateries" o Camí vell de Collbató al Monestir.

Una vegada arribem a la bifurcació, que se sap on és perquè a ma esquerra hi ha un petit pouet (Pou de Sant Joan o Pou petit del Costa dreta), i després d'haver caminat més d'una hora, en comptes de 1/2 h. per culpa de la drecera inicial. Fem una parada per esmorzar i reposar forces.

Ara només queda ficar-nos novament pel mig de la muntanya, seguir unes fites que hi ha posades de forma "estratègica" i en 1/4 d'hora arribar a la boca.

Ficar-nos pel mig de la muntanya, ens vam ficar, però lo de trobar les fites va ser més complicat, ja que estaven tapades per la vegetació i no es veia un corriol evident, sinó uns quants d'ells. I això que havia dos companys que no feia gaire que l'havien fet.

El 1/4 d'hora es va transformar en 1/2 h. però el vam trobar.

Ens preparem per a baixar els 4 previstos i ............ en Victor s'havia deixat el davallador a casa, per tant, tampoc podia baixar.

Al final baixem els tres que teníem l'equip complet i sense cap altre contratemps digna de ser mencionat arribem a la base del pou (-103 m.). Hi ha parabols i spits suficients per a poder instal·lar sense gaires problemes, però a l'inici del primer llarg, de uns 40 m. directes, la corda fregava una mica i vam desviar-la instal·lant en un "natural" que es veia ferm.

En total vam fer servir 14 instal·lacions de mosquetó amb plaqueta, una vaga amb mosquetó en un "natural", una corda de 55 m. i dos de 40 m. que van arribar justes.

A l'hora de desinstal·lar, el Toni, que es va oferir a fer-ho, a meitat del pou es queda sense llum (no us fieu dels frontals de bici de leds dels "xinos", donen molta llum, però s'apaguen sense avisar quan s'esgota la bateria), però com és de dia i la claror entra bastant a dins, no hi ha problema i continua pujant.

En total vam estar 3 h. dintre de l'avenc i en resum podem dir que vam sortir a les 8h15' d'Igualada i vam tornar a les 15h30'. Una bona "matinal" espeleològica.













10 de noviembre de 2013

Tonio-Cañuela

Este fin de semana realizamos una nueva salida de la sección de Espeleo de l'egan, donde, pues a Tonio-Cañuela una de las traesisas mas habituales en la zona de Cantabria.


Establecimos como punto de reunión el refugio de la Federación Española, situado en Ramales de Vitoria, refugio en el cual hemos sido muy bien acojidos por Rocio, una de las guardas del refugio quien nos a cuidado mucho con sus almuerzos y cena, la cual nos comimos con mucho gusto.


Bien vamos al grano, este sábado dia 9 de noviembre iniciamos nuestra aventura los 11 componentes de la exploracion, Montse, Angel, Airon, Carre, Subi, Mar, Karla, Salva, Amparo, Javi i Sergi. A las 11:30 dejamos los cotxes y empezamos a realizar la aproximación hacia la cavidad, para hacer mas fácil la progresión durante la travesía nos dividimos en dos equipos, se cumplieron todas nuestras expectativas y pudimos hacer fotos y disfrutar de las formaciones características de la cavidad.