Buscar este blog

28 de marzo de 2017

Torrent de la Vallsadolla

PRIMERA APERTURA DEL 2017




  Resultado de imagen de logo pdf pequeño

  TOPOGRAFIA






21 de marzo de 2017

GRALLERA GRAN DEL CORRALOT

El passat 12 de març vam fer la sortida mensual d’espele a la Grallera Gran del Corralot. És una cavitat que a alguns espeles els genera una certa mandra… És lluny, cal maltractar una mica el cotxe per arribar-hi i a més a més té una aproximació una mica llarga. I és que ja se sap que un espele com cal pot baixar i pujar 200 metres per una corda sense que li tremolin les cames, però fer 1 horeta d’aproximació fa mandra… Però bé, alguns de nosaltres feia temps que no visitàvem la cavitat i vam decidir que ja era hora de tornar-hi, i al final vam ser 9 els que ens vam apuntar: l’Antonio, el Mario, el Miquel, la Jess, el Pol, el Pep, la Carlota, la Karla i el Josep.

Cap a les 9:30, més o menys, aconseguim reunir tot el grup a Àger i comencem a pujar cap al Coll d’Ares. Continuem direcció Sant Alís i a partir d’aquí sí que ja només els cotxes alts de baixos resisteixen. Després d’alguna petita confusió arribem al pàrquing habitual sense massa problemes. Ens equipem, fem una foto de grup amb el 600 i endavant. Anem seguint un corriol més o menys definit i també amb l’ajuda del GPS no ens costa gaire d’arribar fins a la boca. 




La Karla és l’encarregada d’instal·lar l’entrada pel pou de 35m i a poc a poc anem baixant tots per aquest espectacular ràpel que ens deixa a la sala C.G.B. Immensa. La llum que entra de l’exterior ajuda a fer-se’n una idea. 




Mentre la Karla espera la resta del grup a la base del pou, el Miquel i el Josep miren de localitzar l’accés a la via del Llac, que és l’escollida per visitar avui. Després d’un parell de voltes de reconeixement troben l’accés que quadra amb la descripció i el Josep s’encarrega d’instal·lar dos petits pous de 10m i 15m que ens porten a un sala força gran i inclinada, amb moltes formacions. A partir d’aquí ja es progressa sense corda fins al final de la via. Al fons de la sala, hi ha un pas entre grans blocs que és la continuació cap al llac. És un tram molt entretingut, amb alguna estretor, i algun tram amb corda fixa que ajuda a desgrimpar buscant el millor pas. I per fi arribem a la sala del llac. Preciosa, plena de formacions i amb el llac ple d’una aigua cristal·lina, ideal per fer unes bones fotos. Després de gaudir una estona de les vistes anem pujant per dinar a la sala anterior que és més amplia. 



El Pol i el Mario s’ofereixen per desinstal·lar i la resta comencem a pujar. Cap a les 18:30 ja som tots a fora i ara toca refer el camí d’aproximació. Se’ns fa fosc abans d’arribar al cotxe però sense problemes.

I fins aquí l’activitat, només a la Karla, la Jess i el Pol els va tocar treballar una mica més per empènyer el cotxe del Josep que s’havia quedar clavat a mitja pujada. Però la visita d’aquesta cavitat recompensa tots els esforços.




14 de marzo de 2017

Torrent de la Rajada


Aquest cap de setmana els petits aventurers ( i els no tant petits) ens ho vam passar d'allò més bé baixant el Torrent de la Rajada a Sant Llorenç del Munt. Vàrem ser un total de 26!!! Les famílies Godó, Solà, Prat, Ventura i Subirana i la Kris i amb la seva filla, la Laia i Jordi i la seva filla, l'Abril.
Enfilem camí amunt desprès d'esmorzar, amb recollida d'espàrrecs inclosa per part del Subi i la Mar, ja que hi som agafem sopar, no? El Gonzalo va recollir algú que altre també!!! La pujada va ser molt divertida ja que es feia per una canal curteta però empinada, en bones condicions. En arribar a la capçalera del torrent, ben bé al camí, i desprès de "buidar" alguns i algunes els dipòsits, ens vam equipar, tots sabem la mandra que fa baixar-se l'arnés un cop posat!!! 

 




Doncs ara ja toca baixar!!! Caminem uns metres fins als primers ressalts, la majoria els van fer desgrimpant, però els del final, per alleugerir pas van decidir posar corda i avall!!! Així prenem un primer contacte amb la corda!! Alguns feia temps que no feien un barranc!! Un curta caminada, un passadís per l'esquerra i ens trobem a la capçalera del tram de ràpels llargs, els dos últims de 12 i 20 m.

Tothom va baixar sense cap problema, anteriorment es va fer una sortida per practicar els ràpels, així que no vam patir gens, es més, a la canalla se li va fer curt el descens i volien tornar a remuntar l'últim ràpel per poder tornar a fer-ho!!! Ho vam mirar de fer però el pas, tot i que estava equipat, era precari per la part de dalt. Així que es va muntar una petita escalada. Uns jugant, altres escalant i la resta mirant vam deixar passar l'estona, anàvem bé de temps!!! Però com tot te un final...continuem fent el descens, ara fent petits però divertits ressalts fins arribar als cotxes. 
Com que no teníem prou ... a jugar a pilota!!! Així un estoneta fins que el Subi... Ai!!
Bé això és una altra història que ja us explicarem, o no!!!

12 de febrero de 2017

Celebració del 28è aniversari de l'Egan a la Cova del Tabac

L'Espeleogrup Anoia (Egan) va complir 28 anys d'existència el 13 de gener de 2.017 i, aquest passat diumenge 5 de febrer, es va commemorar l’esdeveniment amb l'organització d'una sortida oberta a tothom. Com cada any, el lloc de celebració va ser dins una cavitat i enguany es va triar la Cova del Tabac a Camarassa.


Més d'una seixantena d'adults i gairebé una vintena d'infants i joves van participar d'aquesta jornada tan particular, en especial pels nens i nenes i també per qui mai abans havia estat dins una cova. Cal agrair també l'assistència de membres del grup d'espeleologia del Pallars, la SAM de Tremp, que van obsequiar l'Egan amb el llibre dels seus cinquanta anys d'història i amb un assortiment de productes típics de la comarca.

Malgrat la complicada meteorologia de tot el cap de setmana, es va poder gaudir d'una treva del vent i la pluja durant tot el matí. Alguns núvols alts i el sol lluent van fer que el paisatge des de la boca de la cova fos esplèndid.

Primer va haver-hi els parlaments del president de l'Egan, Víctor Gutiérrez, i de la Sam, Jordi Pascual, i seguidament refrigeri i beguda per tothom. Després, un recorregut per la cavitat i, finalment, la foto de família.

Des d’aquí volem agrair l'assistència de tothom i esperem retrobar-vos l'any vinent.


Els assistents: Joan, Santi, Lidia, Gal·la, Subi, Mar, Marina, Sergi, David, Judit, Nicolàs, Esther, Xevi, Marina, Miquel, Lluis, Anna, Nil, Salva, Amparo, Carlota, Poch, Nati, Tort (que també feia anys), Pineda, Inés, Laura, Xavi, Dídac, Karre, Abril, Montse, Estrella, Jekyll, Mario, Sònia, Micaela, Marta, Víctor, Vicens, Òscar, Àngel, Montse, Cesc, Lis, Jordi, Olga, Toni, Ignasi, Gonzalo, Montse, Erik, Marc, Pau, Ton i Antoni de l’EGAN i Alba, Maria, Eva, Amanda, Marta, Valldeflors, Elena, Oscar, Jordi, Brauli, Sònia, Clara, Guillem, Martina, Valença, Biel i Oriol de la SAM.
Per molts anys Egan!

23 de enero de 2017

COVA DE LA GÁNDARA (Cantabria)

Un grup d’espeles de l’EGAN vam aprofitar els dies de pont del desembre per fer una nova sortida a Cantabria. Aquesta vegada el nostre objectiu era la cova de la Gándara, una cavitat amb més de 100 km de galeries topografiades i que la passada semana Santa alguns de nosaltres ja haviem visitat. En aquella ocasió vam arribar fins a tocar del campament 1 que anomenen “vivac dels francesos” i vam girar cua, quedant-nos amb la sensació evident que quedava molt per veure. I parlant amb l’Àngel ens vam engrescar i vam començar a planejar la nova visita a la Gándara amb la idea de quedar-nos a dormir a dintre per poder explorar-ne una part més.Amb el treball previ de la Montse, vam aconseguir una molt bona descripció i topografía de la travessa entre la Cueva Calígrafos i la Gándara, feta per companys espeleòlegs del club GEGET de Getafe i KATIUSKAS de Madrid, entre d’altres. Complementada amb informació d’altres fonts ens encaminem cap al nostre objectiu: Entrar per la Gándara i avançar tant com poguem en direcció a la boca de Calígrafos.

El dissabte dia 3, el Subi, la Karla i el Josep recollim l’Àngel a Santa Coloma i sortim cap a Cantàbria ben d’hora. Completen el grup el Sergi, l’Amparo i el Salva que recullen el Mario i quedem en trobar-nos directament a Ramales de la Victoria. Contrariament al que és habitual, la boira ens acompanya tot el camí fins a l’entrada de Cantabria, on fa un sol espectacular. Els del primer cotxe ens arribem a dinar a Bustablado, on l’Àngel aprofita per saludar la gent del restaurant, i és que són molts anys ja anant per aquelles terres. Havent dinat anem a localitzar la boca de la Torca la Sima, que és una altra entrada al sistema de la Gándara. Una boca impressionant al fons d’una dolina que dóna pas a un pou de 155m. Bé, ho deixarem per la pròxima. Després aprofitem que passem per Arredondo per anar a conèixer la Casa del Espeleólogo, un alberg al peu de la carretera destinat a acollir espeleòlegs que estiguin fent exploracions per la zona. Ens rep l’Ivan, el propietari que ens diu: “Hombre, tu eres Ángel, el marido de Montse”. Confirmem que l’Àngel i la Montse són molt populars allà. 

Després d’això sí que ja fem cap a l’alberg de Ramales on ens trobem tots plegats per sopar i preparar el petate per l’endemà.




Diumenge al matí al pàrquing de la Gándara ja hi trobem alguns grups preparats per entrar, sembla que estarà força concorreguda avui la cova. Carregats amb tot el material per fer vivac entrem cap a les 10:30.



De seguida comprovem que el petate costa una mica més d’arrossegar del que és habitual, sobretot a la zona del Delator, unes ziga zagues força incòmodes on la major part del temps es progressa ajupit o gatejant. De seguida arribem al Pozo del Ángel (P35), on ja hi ha un altre grup instal·lant la seva corda. Darrere nostre va arribant més personal i sembla que es farà una mica llarga l’espera. El Sergi baixa a mirar-s’ho i comença a instal·lar una segona via i d’aquesta manera agilitzem una mica la cosa. Un cop a baix anem seguint, baixant alguns ressalts instal·lats amb corda fixa i aviat comencem a sentir el soroll de la gran cascada de la Sala del Ángel. A mesura que ens anem apropant la corrent d’aire augmenta i l’aigua en suspensió limita bastant la visió, però ja et vas fent una idea de la magnitud de la sala i de la cascada. Alguns trams de passamà ja instal·lats ens guien fins a una petita bauma al costat de la cascada, plena d’excèntriques curiosíssimes que pengen del sostre i agafen diferents direccions per efecte de les corrents d’aire. Fa realment la sensació que són arrels d’arbres que han atravessat el sostre. Un espectacle. 






Després d’entretenir-nos una estoneta fent fotos baixem per un pas petitet que hi ha allà mateix i que ens porta a la Gran Galeria de Cruzille, de grans dimensions. Aquí la corrent d’aire sembla que desapareix i nosaltres avancem una bona estona fins arribar al que sembla ser un cul de sac. Allà veiem una corda ascendent instal·lada però el Sergi i l’Àngel, que s’havien adelantat una mica, ens indiquen el pas lateral entre blocs que porta cap al campament.















De seguida hi arribem i hi trobem uma mena d’habitacle fet amb plàstics on hi caben unes 8 persones, també hi ha algunes esterilles. Un bon lloc, sí senyor. Aquí alleugerim uma mica la càrrega i continuem avançant.

A partir d’aquí hem d’anar més amb compte, ja que la xarxa de galeries és complicada i en molts llocs tenim diferents opcions per avançar. Anem mirant la topo (no massa aclaridora, tot sigui dit) i la Karla ens va indicant, a partir d’una ressenya que vam trobar al blog del Club Excursionista del Alto Palancia, a qui agraïm molt la seva detallada descripció. Ara una corda ascendent, ara una petita escalada... Vols dir que és per aqui Karla? Sí sí, ho diu claríssim.... després un passamà, una altra corda ascendent... És per aqui? Vols dir?... jeje. També comencem a trobar indicacions de la travessa marcades amb uma C (direcció Calígrafos) o amb uma G (Gándara) que ens treuen de dubtes en algun punt.
On ens costa una mica de trobar la continuació és a les proximitats del Vivac 5, a la Sala del Gran Pozo, bastant impressionant per cert. Es veuen alguns caminets trillats i passem per una cornisa que fa uma mica de yuyu la veritat, i a més hi passem 2 vegades, perquè resulta que no era el camí correcte i ens toca recular. A final, gràcies a alguna fita trobem el pas estret i amagat que ens porta a la Galeria de la Myotte, de dimiensions més petites però relativamente còmode, amb alguns trams de corda instal·lats per superar ressalts o vorejar algun pou. Aviat comencem a mirar el rellotge perquè es va fent tard i hem de pensar em la tornada, així que decidim deixar-ho aquí per aquesta vegada amb la sensació que alguns ens hauriem de posar més en forma si algun dia volem completar la travessa...
Tornem cap al vivac sense problemes, bé nomes un petit contratemps quan l’Àngel se n’adona que ha perdut el pantín. Pensant en els trams de corda de la tornada, decideix anar-lo a recuperar i li toca refer um bon tros de galeria per trobar-lo. Ens reagrupem i arribem al vivac cap a les 23:30. Una jornada ben aprofitada. Sopem algo calentet i cap al sac. Només deu segons després d’apagar tots els llums, quan la majoria encara estem buscant la posició, algú ja comença a roncar... el Salva?... Però com pot ser que s’hagi adormit tan ràpid??


















L’endemà sembla que tothom ha passat bastant bona nit, dins del que cap, i recollim trastos per anar sortint.


Quan arribem a la galeria principal, l’Àngel, el Subi, la Karla i el Josep decidim anar a veure on porta la corda fixa que vam veure ahir instal·lada. La resta van sortint tranquilament, fent fotos i anant a veure algun sector que haviem deixat de banda a l’entrar.


La corda t’ajudava a fer uma grimpada i després d’um tram de gatera uma mica fangós vam fer cap a uma galeria balisada bastant més gran, molt maca i amb bastantes formacions. Després ja estàvem per girar cua però uns metres més enllà vam veure una altra corda instal·lada de pujada, potser uns 20m. I quan veus una corda costa molt resistir-se a la temptació de pujar-hi i anar a veure que hi allà dalt. Doncs cap amunt, i continua i continua... Podriem passar-hi tants dies com tinguéssim i no ens l’acabariem. Però aquí sí que ja ho deixem i anem sortint amb una barreja de sensacions, per un costat ganes de veure la llum del dia després de més de 24 hores, però per l’altre una mica de nostàlgia perquè tot lo bo s’acaba i ens ho hem passat molt bé allà dins.

18 de enero de 2017

Resum d'obertures de barrancs 2016


Resum de barrancs 2016


En el PDF, es pot trobar una descripcion dels diferents barrancs amb el seu localizacion i caracteristicas.


13 de enero de 2017

Cova de les Rondes (La Llacuna)

La primera sortida de l’any d’espeleologia ha estat la mítica integral de les Rondes. Hi hem anat: el Karre, el Toni, l’Estrellla, el Mario, l’Àngel, el Pol, el David i la Judit. El Karre ha de revisar un tros del recorregut per portar-hi la seva filla i els seus companys de classe i, aprofitant l’avinentesa, els altres ens hi hem apuntat per tornar a fer espele després de les festes, malgrat el fred que fa aquest començament d’any.

A 2/4 de 9 del matí el termòmetre del cotxe marca -1,5ºC al Canaletes i, de camí a la Llacuna, baixa fins a -3ºC. Tot i la gelada, el Pol ens espera a la boca havent-hi arrribat en bici des de Capellades, i tan fresc (mai millor dit). 


De la integral de les Rondes, poca cosa a dir, ja que tothom la coneix. Atlètica, divertida i, aquesta vegada, amb forces rat-penats penjats a les parets hivernant.

I un cop acabat el recorregut, cava, polvorons, neules i catànies per celebrar la primera sortida de l’any. Però el millor de la jornada ha estat, sens dubte, tornar a veure l’Estrella en plena forma. 


Per tots els qui llegiu el blog, molt bon any 2017 ple de coves, avencs, barrancs, muntanyes, cims...

29 de diciembre de 2016

Avenc de la Discordia


Sortida del mes de desembre de l'Egan

Aquest mes la sortida proposada pel Toni Martín va ser a la Ruda, un avenc de 193 m del Garraf. Però ningú comptava arribar tan avall, ja que se sap que hi ha hipòxia i, encara que aquesta és la millor època de l'any per anar-hi, no teníem clar fins on podríem baixar. Així que vam prendre el detector d'oxigen i, amb l'al.licient que ningú de l'Egan hi havia estat, el Toni, el David i la Judit vam sortir d'Igualada amb un temps de gossos tot esperant que al Garraf hi lluiria el sol.

Malauradament no va ser així. Vam aparcar al Pla de Querol, on havíem quedat amb la Marina i el Xevi, i allà el vent, la boira i la pluja ens van fer repensar el programa. Si amb bon temps ja ens hagués costat trobar la boca de l'avenc, amb aquella boira seria encara més complicat.

Així doncs, el David va proposar pujar fins “la bola” i anar a l'avenc de la Discòrdia. Pel David seria la tercera vegada en pocs mesos que hi anava però ni el Toni ni la Marina ni el Xevi hi havien estat.


Així que vam canviar l'avenc de la Ruda pel de la Discòrdia, però els plans de gravar un Mannequin Challenge es van mantenir. És més, el Toni estava tan emocionat amb el tema que va voler gravar un primer Mannequin a fora, i després un altre a dins, i el David també, és clar. Per tant, a part de les fotos, aquest mes hi ha tres vídeos amb els reptes del maniquí i cadascun amb una música diferent.






Tot i fer els tres Mannequins vam sortir prou aviat com per anar a dinar a casa, però com que no hi estem acostumats i no hi comptàvem, vam anar al restaurant la Pava de Castelldefels.



Bon Any 2017 i bona espele

20 de diciembre de 2016

GRAN BARRENC DEL PLÀ DE PERELLÓS (Òpol i Perellós –França)


Continuant amb la sortida que publicàrem el 5-12-16, el diumenge, 23-10-16, els companys de l’EGAN, Mario, Josep Mª, Jordi i Antoni, havent dormit còmodament a l’autocaravana del Josep Mª, ens dirigim a fer la cavitat més senzilla i, a la vegada més espectacular, per les seves formacions, que hem vist al Plà de Perellós.

És el Gran Barrenc del Plà de Perellós, un avenc a prop del camí amb un únic pou de 37 m de fondària dels que uns 25 m són completament aeris.

L’avenc s’obre en una gran volta impressionant que té les parets i el terra ple de processos litogènics de totes les formes possibles.

Allà dins, les màquines de fotos treuen fum i gasten piles a marxes forçades perquè, miris on miris, hi ha un detall a fotografiar.

Però no només els detalls són magnífics, sinó que la seva grandiositat també és espectacular.

Recomanable 100% la seva visita i obligat portar càmera de fotos.



Així que, una vegada acabades les memòries de les càmeres o les piles dels flaixos, sortim sobre les 11 h. ja que és hora de marxar cap a casa a Igualada.

Un viatge tranquil, amb paradeta a La Jonquera per reposar forces de dos dies d’espeleologia “relaxant” i quatre espeles de l’EGAN que “faran dentetes” als seus companys que no van poder venir.

Bona espele a tothom.