16 de abril de 2018

Riera de Bellus

Barrancs oberts per membres del EGAN

Era el primer decens i han participat  Xavi Vidal, Andreu Carrión, Mario Temprano i Estrella Broquetas,  socis de l’EGAN 

Barrancs en Coford - Avià ( Bergueda )



                                         

 Bellus


 Regatell








9 de abril de 2018

Setmana Santa a Cantàbria CUEVAMUR


Seguint el programa establert prèviament, el dissabte, 31-3-18, tocava fer “Cueva Buenita”, per “descansar” ja que era una cova fàcil, sense cap dificultat i així mantindríem les forces intactes per poder fer, al dia següent, la “Torca del Carlista” que era més exigent físicament.

Però.... estem a l’EGAN i qui organitza aquesta sortida és l’Àngel, que és de tot menys un espele “parat”, així que... canvi de plans, farem “Cuevamur”.

Àngel, Subi, Josep, Karla, David, Judit, Fina (G.E.S. Alto Palancia), Margarita i Antoni som els afortunats a fer aquesta cova que, en principi i seguint paraules de l’Àngel, es descansada, i només té un parell de cordes per salvar una vertical sense importància i un passamà “quitamiedos de chichinabo”. Desprès van saber que era un desnivell de 50 m i un passamà de collons. Total, que no era una cavitat de descans, el desnivell era considerable i els passamans eren del tot necessaris. Àngel, Àngel....!!!!


No sabem com hauria estat fer l’altra cova, però ningú de nosaltres es va penedir d’haver fet Cuevamur, especialment la espele rovellada que va anar una mica enganyada, però que va quedar molt contenta. Eh, Margarita!!!

Cuevamur està al terme municipal de Ramales de la Victoria, molt a prop de la cova turística de Covalanas. De fet, els cotxes els vam deixar a l’aparcament per anar a aquesta cova.

Plovia una mica, però res que fes impedir poder anar a l’impressionant boca de la cova. 

La boca és immensa, però l’entrada a la cavitat és una petita gatera amb una porta artificial que ara està inhabilitada.

El recorregut que farem serà “circular”, així que no tornarem pel mateix camí, a excepció de l’últim tram.

Passada l’entrada ens trobem amb la “sala de los termómetros”, passem un laminador i de seguida anem a parar al passamà “quitamiedos” que salva pel lateral una caiguda de 50 m.

S’instal·la la corda per baixar part de la “Gran Sima” , i tots cap avall. Una vegada havent descendit tot el grup tornem a seguir el camí, sempre mirant la topo i tenint algú que altre “embolic”, però al final trobem el bon camí fent una petita pujada per corda, que estava instal·lada permanentment, fins arribar a la “Sala del Campamento”, després la “Sala de la Cascada”, “Sala del Caos” i l’estreta “Galería de los Meandros”. Les formacions, es troben per tot arreu, hi ha zones d’excèntriques, d’estalactites de diferents mides i colors, colades que ens deixen bocabadats i diferents formacions dignes de ser fotografiades.



Ens costa trobar el pas “Paso de los Retales”, però el Josep, amb la seva meticulositat característica, topo i brúixola en mà, descobreix el pas estret i descendent, i continuem la travessa.

Seguim caminant com podem fins arribar a la “Sala de los Cristales”, bon lloc per dinar i fer la foto de família. I així fem. Envoltats de formacions cristal·litzades, unes fosques i altres lluminoses, que fan el delí dels ulls.

Acabat el dinar fred, marxem de la Sala de los Cristales, i ens fiquem per una gatera que es fa una mica llarga fins arribar una altra vegada a la boca del pou de la “Gran Sima”, recollim la corda que havíem fet servir per baixar-lo i marxem cap a l’exterior de retorn pel “Laminador” fins arribar a la sortida.


Lògicament, sortint de la cova, tornem als cotxes, i com si fos un acte d’obligat compliment, anem al bar més proper a fer unes “canyes”, que tot sigui dit, “senten de meravella” (bé!!, l’Àngel no és home de cerveses i agafa “altres coses”).

Una molt bonica cova que recomanem fer-la a tothom que li agradi gaudir de les cavitats càntabres.


24 de febrero de 2018

29è ANIVERSARI DE L’EGAN. COVA SIMANYA


El 13-1-2018 l’EGAN va fer 29 anys i, com cada any, els socis i sòcies de l’EGAN participen en una sortida de germanor, visitant una cavitat no turística i apta per a tothom.
El dia que es va triar per fer la sortida va ser el diumenge, 4 de febrer de 2018. I la cavitat, la cova Simanya, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Bonica cova, coneguda per tots els espeleòlegs catalans, i no catalans, des de temps immemorial.


Com sempre, els socis i sòcies de l’EGAN van respondre a la crida, no saben si per curiositat de veure la cova, o perquè, també com sempre, havia coca i moscatell per a tothom.
A priori, l’única dificultat que teníem era caminar mitja hora, però això no és res per a la gent de l’EGAN, així que la llista dels apuntats per assistir-hi passava de 50 persones de totes les edats.

Però va arribar el 4-2-2018, dia de la sortida, i el cel es va posar gris, primera senyal d’avís, després va començar a ploure, que va coincidir amb l’arribada al parc per començar a caminar, seguidament una bona boira, i finalment va nevar, quan sortíem de la cova.

El resultat final va ser que 24 socis, sòcies i amics de l’EGAN van desafiar la pluja i la neu i van poder celebrar com cal, el 29è Aniversari de l’EGAN, dintre de la cova de la Simanya.


No sabem com va passar, però la coca que estava calculada per a 60 persones, va desaparèixer a la panxa dels 24 assistents. Sort que de moscatell va quedar una mica i quasi totes les begudes no alcohòliques. Aquest socis/es tenen futur a l’EGAN!!!!.

El nostre primer president de l’EGAN, amb 29 anys més, en Jordi Mercader, va fer els honors de dir unes paraules d’ànim i de futur per aquest centre tant dinàmic.
Acabat el discurs de rigor, que tot s’ha de dir, va ser “curtet” pel que es tenia acostumats en la seva època gloriosa dels inicis del club, es va “atacar” la coca i begudes, que ja hem dit com va acabar, i finalment es va anar de “descoberta” de la cavitat.
 




























La Simanya estava en el seu màxim esplendor, corria l’aigua per tot arreu, per la rampa d’entrada, per les galeries laterals i per les parets. Semblava que la cova sabia que l’aniríem a visitar i es va posar les millors gales. Llàstima del petit detall, que havia gent que no portava les obligades “katiuscas” de tot espele amb pedigrí, i va saber, de primera mà, el que és portar els peus mullats durant una bona estona.

Acabada la visita de tots els recons de la Simanya, tocava l’hora de marxar cap a casa a dinar.


La marxa des de la cova fins al coll d’Estenalles, on teníem els cotxes, va ser ràpida i molt bucòlica, ja que, al paisatge de les parets en conglomerat que presentaven les seves muntanyes, presidit pel Montcau que vam anular pujar-hi al estar emboirat, va acompanyar la caiguda de la neu que no ens va deixar durant tot el trajecte.


























I així vam celebrar, un any més, l’aniversari de l’EGAN, l’aniversari de tots els que estimem la natura, i ens hem organitzat en aquest club per poder gaudir-la

9 de febrero de 2018

19e Raid Egan




                               

18 de enero de 2018

Avenc Pompeu Fabra

Última sortida de l'any d'espeleologia - Dissabte 23 de desembre de 2017
A petició del David aquest mes es va triar l'Avenc Pompeu Fabra per la sortida mensual d'espeleologia, la última sortida de l'any 2017!

Malgrat coincidir amb la tradicional sortida dels barranqueros a Sta. Càndia (malauradament a vegades no es poden evitar les coincidències), un total de 9 espeles es van apuntar a la sortida, encara que hi ha dubtes sobre si el grup era tan nombrós per l'atractiu de l'avenc o perquè hi havia coca i moscatell per esmorzar.

Érem, per ordre de baixada, el Jordi Cervera, el David Prat, el Toni Martín, l'Airon, el Pol, la Jess, el Roger, l'Àngel i la Judit.

L’encarregat d’instal·lar aquesta cavitat tant complexa va ser el Jordi Cervera i, com sempre, ho va fer de manera excel·lent.Mentrestant, el Toni s'encarregava de fer les fotos i la resta simplement baixàvem darrera gaudint d'un avenc preciós i molt entretingut.

I sense cap contratemps, però després de moltes reinstal·lacions i molts separadors, vam arribar tots a la sala de baix on, entre un caos de blocs, vam localitzar la connexió a una gatera molt bonica i concrecionada, el final d'un avenc que a tots ens ha deixat molt bon record.



 I després de la foto de grup (feta en una sala més ampla que la gatera) tots amunt, perquè el detector d'oxigen feia ja molta estona que pitava indicant concentracions per sota el 19%.


I com que la coca de l'esmorzar i dos entrepans no semblaven prou, tots cap a Vilafrancaa menjar alguna cosa més i a acompanyar-ho d’una cervesa.

Bon any 2.018!



20 de noviembre de 2017

FORAT DE SANT OU (Gombrèn)

Dintre de la programació oficial de sortides d’espele de l’EGAN, el mes de novembre toca anar al FORAT DE SANT OU (Gombrèn -Ripollès-).

La sortida prometia ser atractiva ja que combina l’espele amb la recerca de bolets i acabar amb un bon dinar al restaurant que hi ha a l’Hostal de Montgrony.
De fet vam complir, com a bons espeles amb la visita a l’avenc i amb el bon dinar al restaurant, però la recerca de bolets es va tenir que deixar estar per manca de temps.
Així que el 5-11-2017, ens trobant directament a l’aparcament de l’Hostal de Montgrony tota l’expedició que, sortint de diferents llocs de la geografia catalana, hem respòs a la convocatòria de la sortida d’espele de l’EGAN. 

Salva, Amparo, David, Judit, Marina, Virginia, Pol, Jess, Tort, Jordi, Ferran i Antoni ens trobem al bar de l’hostal. Però no esmorzem allà, ja que l’espele és una persona curtida i l’agrada “patir”.

Així que anem a esmorzar al refugi de Planelles, que està a 5’ de l’hostal. El problema és que aquest refugi està en condicions precàries (el sostre es cau), i hem d’esmorzar a les taules de fora, amb un fred “que pela” i un vent que es deixa notar.
Acabat d’esmorzar, amb més rapidesa del que ens és habitual, ens preparem i equipem al costat dels cotxes per caminar, camí amunt per darrera del refugi fins arribar a la boca de l’avenc del Forat de Sant Ou.


La boca està protegida amb una barana de fusta i les instal·lacions que hi ha són parabolts. Però, alerta pels que vagin a aquest avenc confiant en les instal·lacions, als parabolts els falten les plaquetes, només està posat el parabolt amb l’espàrrec sortint i les femelles.
Com tenim el material dient, instal·lem les plaquetes necessàries i baixem.


Primer un pou de 30 m, dels que 20 m són directes, després, amb molt de compte, i pensant que són 12 persones les que baixen per allà, descendim per la rampa de la base del pou, entre restes de fulles, branques i pedres que en equilibri inestable fan que el segon pou de 20 m pugui ser un malson pel que està sota d’aquella rampa degut a la quantitat de pedres que li podrien caure al damunt.

Però, no va ser el cas, tots vam tenir molta cura al baixar la rampa, arribant a la base del pou sense problemes.

Allà vam fer la “foto de família” oficial i, com era tard per anar a dinar, ja que havíem quedat a les 14:30 h al restaurant i ja eren les 14 h i tots estaven avall, vam començar a circular sense cap dilació. El menjar és sagrat per un espele, i més si és un bon menjar entaulat, calent i ben servit. 


I així va ser, crec van trigar menys en pujar tots que en baixar.

L’avenc no té formacions atractives, però és un avenc ample, còmode de fer i el seu atractiu està en les seves generoses dimensions. Baixes 67,30 m en el que és l’avenc més fondo de la zona, en una serra, la de Montgrony, ben conservada i plena de vegetació.


I així va acabar la sortida d’espeles de l’EGAN, amb un bon dinar en l’Hosteria del santuari de Montgrony que aprofita l’edifici de l’antic santuari i enganxat a l’ermita de Sta. Maria de Montgrony i molt a prop de l’ermita de Sant Pere de Montgrony.


Bona espele a tothom.

16 de octubre de 2017

La Veritable Gorja del Tec

Apertura de la parte superior de les Gorges del Tec o Aigua de Llinars en el Solsonès-Berguedà. Se puede realizar el descenso del barranco y la exploración de la Bofia del Tec, que nos encontramos a mitad del recorrido a la izquierda del lecho. Esta cueva es una de las cuevas de mas recorrido del Berguedà, con mas de 300 m de longuitud y donde hasta ahora, solo se podia llegar remontando el rio.






3 de octubre de 2017

LA GOUFFRE BERGER


EL 24 de maig de l’any 1953 succeeix un fet que marcaria un abans i un després en la
història de l’espeleologia, la descoberta d’una cavitat que superaria per primera vegada els 1000 metres de profunditat de la mà del francès Joseph Berger. Aquest fet va suposar que es convertís en l’avenc més profund del món, arrabassant-li així el títol l’any 1954 a la Pierre de St. Martin, tot i que gairebé una dècada després el recuperaria.
La Gouffre Berger es troba a la comuna d’Engins (Isère - França), a 1460m d’altitud dins delmassís de Vercors. Des de la seva descoberta, el sistema ha estat l’escenari de nombroses exploracions donant a dia d’avui un recorregut total de més de 30km i una profunditat màxima de -1323m. Malauradament la cavitat no ha quedat indemne al pas de l’home, perdent així la seva virginitat i deixant centenars de quilos de deixalles al seu interior. Per aquest motiu fa uns anys el Comitè Departamental de Jura juntament amb el suport de la Federació Francesa d’Espeleologia organitza una campanya de neteja cada mes d’agost, deixant instal·lada tota la cavitat i oferint a tota la comunitat espeleòloga la possibilitat de descendir aquest mític forat amb una certa facilitat, tot col·laborant amb la tasca d’extracció de romanalles. Assabentats de l’esdeveniment, aquest passat 3 d’agost de 2017, SPELEO DISCOVERY juntament amb companys de varis clubs (ERE-AEC,EGAN, ECG, Frikis i GREC) decideixen embarcar-se en l’aventura de superar els -1000m de profunditat. Decidits, surten de Barcelona direcció Vercors amb un objectiu clar, superar aquesta xifra...
El millor dels escenaris es comença a dibuixar i un sol de justícia ens fa obrir els ulls després de passar la nit al càmping de l’organització.


Mica en mica l’excitació i el nerviosisme comença a aflorar i després d’esmorzar, com de costum, comencem a fer els últims preparatius; organització del material, socors, intendència, topografies...però aquesta vegada amb la tranquil·litat i la lleugeresa de saber que no haurem de carregar quilos i quilos de material col·lectiu per assolir el nostre objectiu, arribar a la cota -1100m. Punt on el riu passa a ser totalment infranquejable, si no es disposa de material aquàtic, i on acaba desembocant a una successió de sifons fins arribar a la cota màxima de la cavitat a -1323m.



Som un grup de 7 persones i pensem com organitzar l’atac. Sabem que tots junts probablement no arribarem a l’objectiu, per tant, decidim separar-nos en dos grups. 
El primer grup serà el format per en Ferriol C., en David B., en Sergi M. i l’Àngel C.; que
entraran cap a quarts de dues de la tarda, després dels 40 minuts d’aproximació que ens
separen caminant des del pàrquing. El segon grup, format per l’Àlvaro P., en David L. i
l’Eduard S. entrarà 1h més tard, deixant així una mica de marge per afavorir la progressió
durant el primer tram de l’avenc on una successió de pous i meandres enfonsats baixen fins a -240m.

Entrem al forat, i quan comencem a davallar el canvi de temperatura es fa latent. La frescor ens envaeix i els rajos de sol van desapareixent fins a quedar atrapats per la foscor absoluta, l’aventura comença, és hora d’obrir els frontals...
Descansats, el primer grup comencem a progressar hàbilment i en poc més d’una hora ens
plantem a la base dels pous, lloc on comença la Gran Galeria. En aquest punt les dimensions de la cavitat canvien radicalment donant lloc a unes enormes sales i galeries. Seguim avançant i passem el llac “Cadoux”, sec en aquesta època. Blocs i discretes formacions comencen adornar el que serà una caminada bastant atlètica fins arribar al camp 1, a -500m de profunditat. Arribats al bivac, decidim aturar-nos 5 minuts per descansar i picar alguna cosa, en aquest moment ja portem dues hores i mitja d’activitat. El conjunt del grup es troba bé i decidim seguir endavant, és a partir d’aquí quan comencem a meravellar-nos per la bellesa d’aquest espectacular sistema. Enormes gours, columnes gegantines, infinitat d’espeleotemes ens rodegen... i és quan comencem a plantejar-nos de que haurem de tornar-hi amb més tranquil·litat per documentar fotogràficament aquesta catedral subterrània.

Arribem a la “Vestiaire”, el punt d’inflexió de la cavitat. Fins ara, apart de tolls d’aigua i
degotejos, tot el recorregut realitzat ha estat més aviat sec, a partir d’aquí entrarem a la
zona més activa del sistema. En el passat hi ha hagut cinc accidents mortals per culpa de les crescudes, però sense predicció de mal temps, no dubtem ni un instant en endinsar-nos una mica més cap a les profunditats. Passat aquest punt tots som conscients que entrem en una zona de risc de crescuda així que apaivaguem una miqueta les bromes, ens concentrem i la nostra banda sonora passa a ser l’incessant curs de l’aigua. Durant la planificació de la
sortida, ens vam assabentar que hi havien passamans instal·lats per poder evitar l’aigua,
llavors vam decidir sacrificar el material aquàtic per anar lleugers de pes, tot i que tardéssim més estona en superar les imminents dificultats... - El moment ha arribat! - Un seguit de passamans i ràpels guiats ens condueixen endavant però de cop ens en adonem que l’estat de les cordes és molt precari així que decidim extremar les precaucions ja que una caiguda suposaria un greu problema en aquesta zona.


Passat aquest primer tram, tant desgastador, arribem a la Sala de les “Counfinades” i decidim aturar-nos per menjar una mica i provar el menjar d’astronautes que ha portat en David (un menjar preparat que després d’introduir-lo en una bossa, li poses aigua, reacciona i fa que el tinguis calent) – Quines coses, eh? - . Ens assentem sobre uns blocs per acomodar-nos quan de sobte sentim una veu coneguda... - El segon grup us ha atrapat! – Ells són una persona menys i durant els trams dels passamans es nota, així que s’aturen una estoneta amb nosaltres i decidim deixar-los passar. Són les 8 de la tarda i tots quatre ens seguim trobant bé físicament, així que seguim avall.
Passem el “Niagara” i varies cascades però els passamans i els ràpels guiats continuen, quan de cop i volta, ens creuem una parella de francesos vestits amb neoprè per sota nostre que caminen pel riu. Aquests ja de pujada, alçant la vista i se’ns queden mirant amb un mig somriure, entre simpàtic i burleta, pensant en la sort que han tingut de no haver de fer aquests equilibris. – Queda poc! – ens diuen. I sí, efectivament, per fi sembla que arribem a una zona àmplia on mirem la topografia i tot encaixa...estem al Gran Canó.

Caminem una estona i passats alguns pous i cascades, curtcircuitem un sifó que ens desemboca a una galeria on trobem l’últim pou. El majestuós “Puit de l’Ouragan”, una vertical de 45 metres adornada amb la cascada que l’acompanya. – Per fí! – Penso. Inicio la davallada, però de cop un aire gèlid m’acaricia tot el cos, i és en aquell moment quan el meu cap comença a pensar en com deuria ser fa més de 60 anys el primer descens d’aquells exploradors quan baixaven el mateix pou... Els quatre som a la base del pou, i de nou, ens retrobem amb el segon grup. Ells estan de pujada i ja han fet cota! Ens quedem 5 minuts de xerrameca i ràpidament caminem els últims metres fins que per fi, ara sí, arribem al nostre objectiu, a -1100 metres de profunditat!


Contents ens fem la foto a la cascada, piquem alguna cosa i ràpidament ens posem en marxa ja que portem 9 hores d’exploració i el cansament es comença notar. Comencem a pujar i mica en mica anem guanyant metres. L’ascens, més lent, va debilitant-nos i es comença a trencar l’homogeneïtat del ritme del grup. Avancem fins que de cop ens trobem a l’inici del primer tram de passamans i és aquí on l’horari que teníem previst es comença a dilatar. Camí amunt comencem a deixar enrere la cota -1000, -900, -800... i pel camí decidim agafar algunes bosses de brossa per col·laborar amb l’objectiu ecològic de l’esdeveniment. Acabem el segon tram de passamans i el soroll incessant de l’aigua desapareix, per fi estem fora de la zona de risc! Cansats ens plantegem com a objectiu primari arribar al Camp 1, a - 500m de profunditat. Allà decidirem què fer, parar a dormir o seguir. Finalment arribem al Camp 1 cap a les 10 del matí i ens trobem a un dels dormitoris el segon grup que està dormint. En David i l’Àngel també s’animen a assaborir una estona de son i mentrestant en Sergi i jo, ens quedem cuinant alguna cosa i petant la xerrada. Entre soroll i soroll, inconscientment acabem despertant a l’altre grup i cap a les 11 decidim despertar també als nostre companys per acabar de fer l’esforç final fins a la sortida. Iniciem la marxa però de sobte, comencem a veure que hi ha una certa aglomeració de gent dins la cavitat, – És clar! És dissabte! – Fins a la base dels pous no trobem excessius problemes, però a partir d’allà ens comencem a dividir i barrejar de manera que sortim esglaonats; entre francesos, el nostre grup i el segon grup. Mica en mica anem sortint tots i els últims rajos de sol del dia ens saluden. – Fantàstic, tots fora! El nostre primer -1000!!!

Text Ferriol Canyelles
Fotos: Sergi Muñoz i Christian Lopez





26 de septiembre de 2017

SORTIDA DE DESCOBERTA D’ESPELEOLOGIA

T’agradaria descobrir el món de l’espeleologia? Tens curiositat per saber el que s’amaga sota terra? Vols recórrer galeries i sales formades fa millons d’anys? L’EGAN et dona la possibilitat de conèixer indrets on poca gent pot arribar.

DIA: Diumenge 29 d’octubre 2017.

HORA DE SORTIDA: 7:30h. a la seu de l’EGAN. (Plaça Doctor Mercader 12 (al costat del Museu Comarcal) – IGUALADA) El desplaçament fins a la localitat de Bor (Cerdanya) es farà en cotxes particulars.

DURADA: Tot el dia

PROGRAMA: 1. Xerrada sobre conceptes bàsics d’espeleologia 2. Visita a la Cova de la Fou de Bor* *Ens reservem el dret de modificar les cavitats a visitar segons la climatologia. Es tracta d’una cova que és apta per a qualsevol persona.

PREU: 5€ FEDERATS (Inclou casc amb llum)

10 € NO FEDERATS (Inclou assegurança temporal i casc amb llum)

MATERIAL NECESSARI: mono o roba vella, guants, botes d’aigua o muntanya, 4 piles AA, esmorzar i dinar de picnic i roba de recanvi.

INSCRIPCIONS:

Presencials: Espeleo Grup Anoia (EGAN) grup filial del C.E.C.I Plaça Doctor Mercader 12 (al costat del Museu Comarcal) – IGUALADA 

Divendres de les 21h a les 22h Per e-mail: eganceci@gmail.com 
Només poden participar majors de 18 anys.

Data límit per inscriure’s: divendres 20 d’octubre 2017