Buscar este blog

12 de febrero de 2017

Celebració del 28è aniversari de l'Egan a la Cova del Tabac

L'Espeleogrup Anoia (Egan) va complir 28 anys d'existència el 13 de gener de 2.017 i, aquest passat diumenge 5 de febrer, es va commemorar l’esdeveniment amb l'organització d'una sortida oberta a tothom. Com cada any, el lloc de celebració va ser dins una cavitat i enguany es va triar la Cova del Tabac a Camarassa.


Més d'una seixantena d'adults i gairebé una vintena d'infants i joves van participar d'aquesta jornada tan particular, en especial pels nens i nenes i també per qui mai abans havia estat dins una cova. Cal agrair també l'assistència de membres del grup d'espeleologia del Pallars, la SAM de Tremp, que van obsequiar l'Egan amb el llibre dels seus cinquanta anys d'història i amb un assortiment de productes típics de la comarca.

Malgrat la complicada meteorologia de tot el cap de setmana, es va poder gaudir d'una treva del vent i la pluja durant tot el matí. Alguns núvols alts i el sol lluent van fer que el paisatge des de la boca de la cova fos esplèndid.

Primer va haver-hi els parlaments del president de l'Egan, Víctor Gutiérrez, i de la Sam, Jordi Pascual, i seguidament refrigeri i beguda per tothom. Després, un recorregut per la cavitat i, finalment, la foto de família.

Des d’aquí volem agrair l'assistència de tothom i esperem retrobar-vos l'any vinent.


Els assistents: Joan, Santi, Lidia, Gal·la, Subi, Mar, Marina, Sergi, David, Judit, Nicolàs, Esther, Xevi, Marina, Miquel, Lluis, Anna, Nil, Salva, Amparo, Carlota, Poch, Nati, Tort (que també feia anys), Pineda, Inés, Laura, Xavi, Dídac, Karre, Abril, Montse, Estrella, Jekyll, Mario, Sònia, Micaela, Marta, Víctor, Vicens, Òscar, Àngel, Montse, Cesc, Lis, Jordi, Olga, Toni, Ignasi, Gonzalo, Montse, Erik, Marc, Pau, Ton i Antoni de l’EGAN i Alba, Maria, Eva, Amanda, Marta, Valldeflors, Elena, Oscar, Jordi, Brauli, Sònia, Clara, Guillem, Martina, Valença, Biel i Oriol de la SAM.
Per molts anys Egan!

23 de enero de 2017

COVA DE LA GÁNDARA (Cantabria)

Un grup d’espeles de l’EGAN vam aprofitar els dies de pont del desembre per fer una nova sortida a Cantabria. Aquesta vegada el nostre objectiu era la cova de la Gándara, una cavitat amb més de 100 km de galeries topografiades i que la passada semana Santa alguns de nosaltres ja haviem visitat. En aquella ocasió vam arribar fins a tocar del campament 1 que anomenen “vivac dels francesos” i vam girar cua, quedant-nos amb la sensació evident que quedava molt per veure. I parlant amb l’Àngel ens vam engrescar i vam començar a planejar la nova visita a la Gándara amb la idea de quedar-nos a dormir a dintre per poder explorar-ne una part més.Amb el treball previ de la Montse, vam aconseguir una molt bona descripció i topografía de la travessa entre la Cueva Calígrafos i la Gándara, feta per companys espeleòlegs del club GEGET de Getafe i KATIUSKAS de Madrid, entre d’altres. Complementada amb informació d’altres fonts ens encaminem cap al nostre objectiu: Entrar per la Gándara i avançar tant com poguem en direcció a la boca de Calígrafos.

El dissabte dia 3, el Subi, la Karla i el Josep recollim l’Àngel a Santa Coloma i sortim cap a Cantàbria ben d’hora. Completen el grup el Sergi, l’Amparo i el Salva que recullen el Mario i quedem en trobar-nos directament a Ramales de la Victoria. Contrariament al que és habitual, la boira ens acompanya tot el camí fins a l’entrada de Cantabria, on fa un sol espectacular. Els del primer cotxe ens arribem a dinar a Bustablado, on l’Àngel aprofita per saludar la gent del restaurant, i és que són molts anys ja anant per aquelles terres. Havent dinat anem a localitzar la boca de la Torca la Sima, que és una altra entrada al sistema de la Gándara. Una boca impressionant al fons d’una dolina que dóna pas a un pou de 155m. Bé, ho deixarem per la pròxima. Després aprofitem que passem per Arredondo per anar a conèixer la Casa del Espeleólogo, un alberg al peu de la carretera destinat a acollir espeleòlegs que estiguin fent exploracions per la zona. Ens rep l’Ivan, el propietari que ens diu: “Hombre, tu eres Ángel, el marido de Montse”. Confirmem que l’Àngel i la Montse són molt populars allà. 

Després d’això sí que ja fem cap a l’alberg de Ramales on ens trobem tots plegats per sopar i preparar el petate per l’endemà.




Diumenge al matí al pàrquing de la Gándara ja hi trobem alguns grups preparats per entrar, sembla que estarà força concorreguda avui la cova. Carregats amb tot el material per fer vivac entrem cap a les 10:30.



De seguida comprovem que el petate costa una mica més d’arrossegar del que és habitual, sobretot a la zona del Delator, unes ziga zagues força incòmodes on la major part del temps es progressa ajupit o gatejant. De seguida arribem al Pozo del Ángel (P35), on ja hi ha un altre grup instal·lant la seva corda. Darrere nostre va arribant més personal i sembla que es farà una mica llarga l’espera. El Sergi baixa a mirar-s’ho i comença a instal·lar una segona via i d’aquesta manera agilitzem una mica la cosa. Un cop a baix anem seguint, baixant alguns ressalts instal·lats amb corda fixa i aviat comencem a sentir el soroll de la gran cascada de la Sala del Ángel. A mesura que ens anem apropant la corrent d’aire augmenta i l’aigua en suspensió limita bastant la visió, però ja et vas fent una idea de la magnitud de la sala i de la cascada. Alguns trams de passamà ja instal·lats ens guien fins a una petita bauma al costat de la cascada, plena d’excèntriques curiosíssimes que pengen del sostre i agafen diferents direccions per efecte de les corrents d’aire. Fa realment la sensació que són arrels d’arbres que han atravessat el sostre. Un espectacle. 






Després d’entretenir-nos una estoneta fent fotos baixem per un pas petitet que hi ha allà mateix i que ens porta a la Gran Galeria de Cruzille, de grans dimensions. Aquí la corrent d’aire sembla que desapareix i nosaltres avancem una bona estona fins arribar al que sembla ser un cul de sac. Allà veiem una corda ascendent instal·lada però el Sergi i l’Àngel, que s’havien adelantat una mica, ens indiquen el pas lateral entre blocs que porta cap al campament.















De seguida hi arribem i hi trobem uma mena d’habitacle fet amb plàstics on hi caben unes 8 persones, també hi ha algunes esterilles. Un bon lloc, sí senyor. Aquí alleugerim uma mica la càrrega i continuem avançant.

A partir d’aquí hem d’anar més amb compte, ja que la xarxa de galeries és complicada i en molts llocs tenim diferents opcions per avançar. Anem mirant la topo (no massa aclaridora, tot sigui dit) i la Karla ens va indicant, a partir d’una ressenya que vam trobar al blog del Club Excursionista del Alto Palancia, a qui agraïm molt la seva detallada descripció. Ara una corda ascendent, ara una petita escalada... Vols dir que és per aqui Karla? Sí sí, ho diu claríssim.... després un passamà, una altra corda ascendent... És per aqui? Vols dir?... jeje. També comencem a trobar indicacions de la travessa marcades amb uma C (direcció Calígrafos) o amb uma G (Gándara) que ens treuen de dubtes en algun punt.
On ens costa una mica de trobar la continuació és a les proximitats del Vivac 5, a la Sala del Gran Pozo, bastant impressionant per cert. Es veuen alguns caminets trillats i passem per una cornisa que fa uma mica de yuyu la veritat, i a més hi passem 2 vegades, perquè resulta que no era el camí correcte i ens toca recular. A final, gràcies a alguna fita trobem el pas estret i amagat que ens porta a la Galeria de la Myotte, de dimiensions més petites però relativamente còmode, amb alguns trams de corda instal·lats per superar ressalts o vorejar algun pou. Aviat comencem a mirar el rellotge perquè es va fent tard i hem de pensar em la tornada, així que decidim deixar-ho aquí per aquesta vegada amb la sensació que alguns ens hauriem de posar més en forma si algun dia volem completar la travessa...
Tornem cap al vivac sense problemes, bé nomes un petit contratemps quan l’Àngel se n’adona que ha perdut el pantín. Pensant en els trams de corda de la tornada, decideix anar-lo a recuperar i li toca refer um bon tros de galeria per trobar-lo. Ens reagrupem i arribem al vivac cap a les 23:30. Una jornada ben aprofitada. Sopem algo calentet i cap al sac. Només deu segons després d’apagar tots els llums, quan la majoria encara estem buscant la posició, algú ja comença a roncar... el Salva?... Però com pot ser que s’hagi adormit tan ràpid??


















L’endemà sembla que tothom ha passat bastant bona nit, dins del que cap, i recollim trastos per anar sortint.


Quan arribem a la galeria principal, l’Àngel, el Subi, la Karla i el Josep decidim anar a veure on porta la corda fixa que vam veure ahir instal·lada. La resta van sortint tranquilament, fent fotos i anant a veure algun sector que haviem deixat de banda a l’entrar.


La corda t’ajudava a fer uma grimpada i després d’um tram de gatera uma mica fangós vam fer cap a uma galeria balisada bastant més gran, molt maca i amb bastantes formacions. Després ja estàvem per girar cua però uns metres més enllà vam veure una altra corda instal·lada de pujada, potser uns 20m. I quan veus una corda costa molt resistir-se a la temptació de pujar-hi i anar a veure que hi allà dalt. Doncs cap amunt, i continua i continua... Podriem passar-hi tants dies com tinguéssim i no ens l’acabariem. Però aquí sí que ja ho deixem i anem sortint amb una barreja de sensacions, per un costat ganes de veure la llum del dia després de més de 24 hores, però per l’altre una mica de nostàlgia perquè tot lo bo s’acaba i ens ho hem passat molt bé allà dins.

18 de enero de 2017

Resum d'obertures de barrancs 2016


Resum de barrancs 2016


En el PDF, es pot trobar una descripcion dels diferents barrancs amb el seu localizacion i caracteristicas.


13 de enero de 2017

Cova de les Rondes (La Llacuna)

La primera sortida de l’any d’espeleologia ha estat la mítica integral de les Rondes. Hi hem anat: el Karre, el Toni, l’Estrellla, el Mario, l’Àngel, el Pol, el David i la Judit. El Karre ha de revisar un tros del recorregut per portar-hi la seva filla i els seus companys de classe i, aprofitant l’avinentesa, els altres ens hi hem apuntat per tornar a fer espele després de les festes, malgrat el fred que fa aquest començament d’any.

A 2/4 de 9 del matí el termòmetre del cotxe marca -1,5ºC al Canaletes i, de camí a la Llacuna, baixa fins a -3ºC. Tot i la gelada, el Pol ens espera a la boca havent-hi arrribat en bici des de Capellades, i tan fresc (mai millor dit). 


De la integral de les Rondes, poca cosa a dir, ja que tothom la coneix. Atlètica, divertida i, aquesta vegada, amb forces rat-penats penjats a les parets hivernant.

I un cop acabat el recorregut, cava, polvorons, neules i catànies per celebrar la primera sortida de l’any. Però el millor de la jornada ha estat, sens dubte, tornar a veure l’Estrella en plena forma. 


Per tots els qui llegiu el blog, molt bon any 2017 ple de coves, avencs, barrancs, muntanyes, cims...

29 de diciembre de 2016

Avenc de la Discordia


Sortida del mes de desembre de l'Egan

Aquest mes la sortida proposada pel Toni Martín va ser a la Ruda, un avenc de 193 m del Garraf. Però ningú comptava arribar tan avall, ja que se sap que hi ha hipòxia i, encara que aquesta és la millor època de l'any per anar-hi, no teníem clar fins on podríem baixar. Així que vam prendre el detector d'oxigen i, amb l'al.licient que ningú de l'Egan hi havia estat, el Toni, el David i la Judit vam sortir d'Igualada amb un temps de gossos tot esperant que al Garraf hi lluiria el sol.

Malauradament no va ser així. Vam aparcar al Pla de Querol, on havíem quedat amb la Marina i el Xevi, i allà el vent, la boira i la pluja ens van fer repensar el programa. Si amb bon temps ja ens hagués costat trobar la boca de l'avenc, amb aquella boira seria encara més complicat.

Així doncs, el David va proposar pujar fins “la bola” i anar a l'avenc de la Discòrdia. Pel David seria la tercera vegada en pocs mesos que hi anava però ni el Toni ni la Marina ni el Xevi hi havien estat.


Així que vam canviar l'avenc de la Ruda pel de la Discòrdia, però els plans de gravar un Mannequin Challenge es van mantenir. És més, el Toni estava tan emocionat amb el tema que va voler gravar un primer Mannequin a fora, i després un altre a dins, i el David també, és clar. Per tant, a part de les fotos, aquest mes hi ha tres vídeos amb els reptes del maniquí i cadascun amb una música diferent.






Tot i fer els tres Mannequins vam sortir prou aviat com per anar a dinar a casa, però com que no hi estem acostumats i no hi comptàvem, vam anar al restaurant la Pava de Castelldefels.



Bon Any 2017 i bona espele

20 de diciembre de 2016

GRAN BARRENC DEL PLÀ DE PERELLÓS (Òpol i Perellós –França)


Continuant amb la sortida que publicàrem el 5-12-16, el diumenge, 23-10-16, els companys de l’EGAN, Mario, Josep Mª, Jordi i Antoni, havent dormit còmodament a l’autocaravana del Josep Mª, ens dirigim a fer la cavitat més senzilla i, a la vegada més espectacular, per les seves formacions, que hem vist al Plà de Perellós.

És el Gran Barrenc del Plà de Perellós, un avenc a prop del camí amb un únic pou de 37 m de fondària dels que uns 25 m són completament aeris.

L’avenc s’obre en una gran volta impressionant que té les parets i el terra ple de processos litogènics de totes les formes possibles.

Allà dins, les màquines de fotos treuen fum i gasten piles a marxes forçades perquè, miris on miris, hi ha un detall a fotografiar.

Però no només els detalls són magnífics, sinó que la seva grandiositat també és espectacular.

Recomanable 100% la seva visita i obligat portar càmera de fotos.



Així que, una vegada acabades les memòries de les càmeres o les piles dels flaixos, sortim sobre les 11 h. ja que és hora de marxar cap a casa a Igualada.

Un viatge tranquil, amb paradeta a La Jonquera per reposar forces de dos dies d’espeleologia “relaxant” i quatre espeles de l’EGAN que “faran dentetes” als seus companys que no van poder venir.

Bona espele a tothom.

15 de diciembre de 2016

Avenc del Ginebró

Aquest passat dijous de festa alguns membres de l'Egan el vem aprofitar per anar a l'avenc del Ginebró, a Begues. Érem la Mar i el Subi i els seus dos fills, la Marina i el Sergi; el David i la Judit.

Avisats pel Toni Martín de que no trobaríem l'avenc si cap de nosaltres coneixia bé el camí, vem sortir de Begues seguint la pista del Parc del Garraf i vem trobar amb facilitat el lloc on s'acostuma aparcar els cotxes. A partir d'allí, els advertiments del Toni ressonaven a les nostres orelles quan, caminant pel mig d'una canal, intentàvem obrir-nos pas entre branques, arbustos punxencs i les cintes que s'enreden als peus.

Després de seguir tres camins diferents i haver caminat alguns kilòmetres amunt i avall vem fer cas al Subi, que ja ens ho havia advertit, i finalment vem arribar a la boca.

L'avenc són quatre pous que s'enllacen fins arribar a -70 m. I la part més divertida de l'avenc, per la majoria, són els últims dos pous que es poden grimpar a la pujada.


En sortir, encara vem tenir temps de rodar un Mannequin Challenge (no us el perdeu! és la prova pilot del que es farà el dia 17/12 a la Ruda).

video

I després a dinar a Begues, un magnífic dinar de tapes encara que ja eren les 4 de la tarda quan arribàvem al restaurant. Llàstima que no vem fer-hi foto!

12 de diciembre de 2016

Avenc de St. Cristòfol al Garraf


El passat 3 de desembre un grup reduït d'espeles de l'Egan David i Judit , vem anar a l'Avenc de St. Cristòfol al Garraf - 84m. Com sempre, amb l'objectiu de ser a casa a l'hora de dinar, però aquesta vegada era imprescindible aconseguir-ho, ja que a les 16:15 h es jugava el Barça-Madrid de futbol.

Vem aparcar al Pla de Querol i vem pujar caminant fins “la bola”. Des d'allà, cap als avencs de la Discòrdia i del Tres i després un corriol fitat riera avall. Malauradament aviat es perden les fites entre l'espessa vegetació i, encara que intuíem que estàvem molt a prop, en un punt determinat vem haver de girar cua i tornar a localitzar les fites que, aquesta vegada sí, ens van dur fins la boca. 


L'avenc es un pou bastant directe de 74 m, amb un replà a -12 m i un altre a -46 m, fins arribar a -63 m on el pou deixa de ser circular. Un parell de descensos més, no tant verticals, i s'arriba a la base a -84 m. Com a curiositat, cal destacar que a aquesta profunditat el detector d'oxigen marcava 20,9 %, és a dir, el mateix que a la superfície.

La pujada és va fer una mica feixuga en el pou de 34 m, que ens va semblar més llarg del que marca la topografia...

I al sortir ràpid cap al cotxe per anar a dinar i després a veure el Barça.

5 de diciembre de 2016

BARRENC DEL CORTAL DE LA LLANA (Òpol i Perellós –França-)

Com sortida d’espele de l’EGAN del mes d’octubre s’ha decidit anar a la zona càrstica del Pla de Perellós, a la Regió de Llenguadoc-Rosselló (França).
El cap de setmana triat és el 22 i 23 d’octubre. El dissabte es faria el BARRENC DEL CORTAL DE LA LLANA i el diumenge el GRAN BARRENC DEL PLÀ DE PERELLÓS.
Sortim d’Igualada a les 7 h del 22-10-16, Mario, Josep Mª, Jordi i Antoni, amb la intenció de fer escala a La Junquera, comprar el sopar col·lectiu, i arribar sobre les 12 h a la boca de l’avenc .

I, mes o menys així va ser.
El temps no acompanya ja que estava entre núvol i plovent, o només núvol i quasi plovent.
El Barrenc del Cortal de la Llana és un avenc que té tres vies i la més fonda fa -100 m. La intenció era fer dues vies, la més llarga, i una altra, però el Josep Mª no es trobava fi i no va baixar al fons de l’avenc, i per solidaritat la resta només vam fer la via del -100 m, així no havia d’esperar en solitari tant de temps a l’exterior. De fet el Josep Mª era el nostre espele/conductor de la seva magnífica autocaravana/palau i no era qüestió de maltractar-lo, i més quan ens va deixar amb el seu vehicle a 50 m de la boca de l’avenc.

El Cortal de la Llana és un avenc bastant complet, té formacions per admirar, galeries de conducció forçada, meandres desfondats i alguna petita estretor però sense aclaparar.



Vam fer fotos, moltes fotos, valia la pena, van dinar dins els bocates que teniem preparats, ens vam fer la foto “de familia” i cap el carrer.



Al sortir, el Josep Mª ens tenia preparades unes cerveses fredes que sabien a gloria. Vam agafar la autocaravana en mig d’un diluvi i ens vam dirigir a prop d’un refugi obert que havia, però ... com a l’autocaravana en lloc, amb la seva calefacció, dutxa pel que vulgui, lavabo i tota mena de comoditats que un espele mereix.

I així va passar el dissabte. El diumenge, el temps va millorar. Sense presses ens preparem per fer el Gran Barrenc del Plà de Perellós, però aquesta història la deixem per un altre dia.