Buscar este blog

Cargando...

18 de enero de 2017

Resum d'obertures de barrancs 2016


Resum de barrancs 2016


En el PDF, es pot trobar una descripcion dels diferents barrancs amb el seu localizacion i caracteristicas.


13 de enero de 2017

Cova de les Rondes (La Llacuna)

La primera sortida de l’any d’espeleologia ha estat la mítica integral de les Rondes. Hi hem anat: el Karre, el Toni, l’Estrellla, el Mario, l’Àngel, el Pol, el David i la Judit. El Karre ha de revisar un tros del recorregut per portar-hi la seva filla i els seus companys de classe i, aprofitant l’avinentesa, els altres ens hi hem apuntat per tornar a fer espele després de les festes, malgrat el fred que fa aquest començament d’any.

A 2/4 de 9 del matí el termòmetre del cotxe marca -1,5ºC al Canaletes i, de camí a la Llacuna, baixa fins a -3ºC. Tot i la gelada, el Pol ens espera a la boca havent-hi arrribat en bici des de Capellades, i tan fresc (mai millor dit). 


De la integral de les Rondes, poca cosa a dir, ja que tothom la coneix. Atlètica, divertida i, aquesta vegada, amb forces rat-penats penjats a les parets hivernant.

I un cop acabat el recorregut, cava, polvorons, neules i catànies per celebrar la primera sortida de l’any. Però el millor de la jornada ha estat, sens dubte, tornar a veure l’Estrella en plena forma. 


Per tots els qui llegiu el blog, molt bon any 2017 ple de coves, avencs, barrancs, muntanyes, cims...

29 de diciembre de 2016

Avenc de la Discordia


Sortida del mes de desembre de l'Egan

Aquest mes la sortida proposada pel Toni Martín va ser a la Ruda, un avenc de 193 m del Garraf. Però ningú comptava arribar tan avall, ja que se sap que hi ha hipòxia i, encara que aquesta és la millor època de l'any per anar-hi, no teníem clar fins on podríem baixar. Així que vam prendre el detector d'oxigen i, amb l'al.licient que ningú de l'Egan hi havia estat, el Toni, el David i la Judit vam sortir d'Igualada amb un temps de gossos tot esperant que al Garraf hi lluiria el sol.

Malauradament no va ser així. Vam aparcar al Pla de Querol, on havíem quedat amb la Marina i el Xevi, i allà el vent, la boira i la pluja ens van fer repensar el programa. Si amb bon temps ja ens hagués costat trobar la boca de l'avenc, amb aquella boira seria encara més complicat.

Així doncs, el David va proposar pujar fins “la bola” i anar a l'avenc de la Discòrdia. Pel David seria la tercera vegada en pocs mesos que hi anava però ni el Toni ni la Marina ni el Xevi hi havien estat.


Així que vam canviar l'avenc de la Ruda pel de la Discòrdia, però els plans de gravar un Mannequin Challenge es van mantenir. És més, el Toni estava tan emocionat amb el tema que va voler gravar un primer Mannequin a fora, i després un altre a dins, i el David també, és clar. Per tant, a part de les fotos, aquest mes hi ha tres vídeos amb els reptes del maniquí i cadascun amb una música diferent.






Tot i fer els tres Mannequins vam sortir prou aviat com per anar a dinar a casa, però com que no hi estem acostumats i no hi comptàvem, vam anar al restaurant la Pava de Castelldefels.



Bon Any 2017 i bona espele

20 de diciembre de 2016

GRAN BARRENC DEL PLÀ DE PERELLÓS (Òpol i Perellós –França)


Continuant amb la sortida que publicàrem el 5-12-16, el diumenge, 23-10-16, els companys de l’EGAN, Mario, Josep Mª, Jordi i Antoni, havent dormit còmodament a l’autocaravana del Josep Mª, ens dirigim a fer la cavitat més senzilla i, a la vegada més espectacular, per les seves formacions, que hem vist al Plà de Perellós.

És el Gran Barrenc del Plà de Perellós, un avenc a prop del camí amb un únic pou de 37 m de fondària dels que uns 25 m són completament aeris.

L’avenc s’obre en una gran volta impressionant que té les parets i el terra ple de processos litogènics de totes les formes possibles.

Allà dins, les màquines de fotos treuen fum i gasten piles a marxes forçades perquè, miris on miris, hi ha un detall a fotografiar.

Però no només els detalls són magnífics, sinó que la seva grandiositat també és espectacular.

Recomanable 100% la seva visita i obligat portar càmera de fotos.



Així que, una vegada acabades les memòries de les càmeres o les piles dels flaixos, sortim sobre les 11 h. ja que és hora de marxar cap a casa a Igualada.

Un viatge tranquil, amb paradeta a La Jonquera per reposar forces de dos dies d’espeleologia “relaxant” i quatre espeles de l’EGAN que “faran dentetes” als seus companys que no van poder venir.

Bona espele a tothom.

15 de diciembre de 2016

Avenc del Ginebró

Aquest passat dijous de festa alguns membres de l'Egan el vem aprofitar per anar a l'avenc del Ginebró, a Begues. Érem la Mar i el Subi i els seus dos fills, la Marina i el Sergi; el David i la Judit.

Avisats pel Toni Martín de que no trobaríem l'avenc si cap de nosaltres coneixia bé el camí, vem sortir de Begues seguint la pista del Parc del Garraf i vem trobar amb facilitat el lloc on s'acostuma aparcar els cotxes. A partir d'allí, els advertiments del Toni ressonaven a les nostres orelles quan, caminant pel mig d'una canal, intentàvem obrir-nos pas entre branques, arbustos punxencs i les cintes que s'enreden als peus.

Després de seguir tres camins diferents i haver caminat alguns kilòmetres amunt i avall vem fer cas al Subi, que ja ens ho havia advertit, i finalment vem arribar a la boca.

L'avenc són quatre pous que s'enllacen fins arribar a -70 m. I la part més divertida de l'avenc, per la majoria, són els últims dos pous que es poden grimpar a la pujada.


En sortir, encara vem tenir temps de rodar un Mannequin Challenge (no us el perdeu! és la prova pilot del que es farà el dia 17/12 a la Ruda).

video

I després a dinar a Begues, un magnífic dinar de tapes encara que ja eren les 4 de la tarda quan arribàvem al restaurant. Llàstima que no vem fer-hi foto!

12 de diciembre de 2016

Avenc de St. Cristòfol al Garraf


El passat 3 de desembre un grup reduït d'espeles de l'Egan David i Judit , vem anar a l'Avenc de St. Cristòfol al Garraf - 84m. Com sempre, amb l'objectiu de ser a casa a l'hora de dinar, però aquesta vegada era imprescindible aconseguir-ho, ja que a les 16:15 h es jugava el Barça-Madrid de futbol.

Vem aparcar al Pla de Querol i vem pujar caminant fins “la bola”. Des d'allà, cap als avencs de la Discòrdia i del Tres i després un corriol fitat riera avall. Malauradament aviat es perden les fites entre l'espessa vegetació i, encara que intuíem que estàvem molt a prop, en un punt determinat vem haver de girar cua i tornar a localitzar les fites que, aquesta vegada sí, ens van dur fins la boca. 


L'avenc es un pou bastant directe de 74 m, amb un replà a -12 m i un altre a -46 m, fins arribar a -63 m on el pou deixa de ser circular. Un parell de descensos més, no tant verticals, i s'arriba a la base a -84 m. Com a curiositat, cal destacar que a aquesta profunditat el detector d'oxigen marcava 20,9 %, és a dir, el mateix que a la superfície.

La pujada és va fer una mica feixuga en el pou de 34 m, que ens va semblar més llarg del que marca la topografia...

I al sortir ràpid cap al cotxe per anar a dinar i després a veure el Barça.

5 de diciembre de 2016

BARRENC DEL CORTAL DE LA LLANA (Òpol i Perellós –França-)

Com sortida d’espele de l’EGAN del mes d’octubre s’ha decidit anar a la zona càrstica del Pla de Perellós, a la Regió de Llenguadoc-Rosselló (França).
El cap de setmana triat és el 22 i 23 d’octubre. El dissabte es faria el BARRENC DEL CORTAL DE LA LLANA i el diumenge el GRAN BARRENC DEL PLÀ DE PERELLÓS.
Sortim d’Igualada a les 7 h del 22-10-16, Mario, Josep Mª, Jordi i Antoni, amb la intenció de fer escala a La Junquera, comprar el sopar col·lectiu, i arribar sobre les 12 h a la boca de l’avenc .

I, mes o menys així va ser.
El temps no acompanya ja que estava entre núvol i plovent, o només núvol i quasi plovent.
El Barrenc del Cortal de la Llana és un avenc que té tres vies i la més fonda fa -100 m. La intenció era fer dues vies, la més llarga, i una altra, però el Josep Mª no es trobava fi i no va baixar al fons de l’avenc, i per solidaritat la resta només vam fer la via del -100 m, així no havia d’esperar en solitari tant de temps a l’exterior. De fet el Josep Mª era el nostre espele/conductor de la seva magnífica autocaravana/palau i no era qüestió de maltractar-lo, i més quan ens va deixar amb el seu vehicle a 50 m de la boca de l’avenc.

El Cortal de la Llana és un avenc bastant complet, té formacions per admirar, galeries de conducció forçada, meandres desfondats i alguna petita estretor però sense aclaparar.



Vam fer fotos, moltes fotos, valia la pena, van dinar dins els bocates que teniem preparats, ens vam fer la foto “de familia” i cap el carrer.



Al sortir, el Josep Mª ens tenia preparades unes cerveses fredes que sabien a gloria. Vam agafar la autocaravana en mig d’un diluvi i ens vam dirigir a prop d’un refugi obert que havia, però ... com a l’autocaravana en lloc, amb la seva calefacció, dutxa pel que vulgui, lavabo i tota mena de comoditats que un espele mereix.

I així va passar el dissabte. El diumenge, el temps va millorar. Sense presses ens preparem per fer el Gran Barrenc del Plà de Perellós, però aquesta història la deixem per un altre dia.

30 de noviembre de 2016

AVENC DE L’ESQUERRA – Via ANNA - (Olesa de Bonesvalls –Garraf-)

El diumenge, 20-11- 2016, es va fer la sortida mensual d’espele de l’EGAN. Feia temps que un bon grup de l’EGAN estaven demanant organitzar una sortida cap l’Esquerra, així es va decidir fer la via Anna que era la més sol·licitada.


Quedem a la boca de l’Esquerrà, que s’arriba perfectament en cotxe, Salva, Amparo, Sergi, Roger, Cristina, Quintana, David, Xavi, Josep, Karla i Antoni.



Com som “uns quants”, instal·lem dues vies al Pou Faura i Sans de -70 m per anar més rapits. El problema és que, com sembla que fa temps que la “segona via” del pou no es fa servir, els spits estan una mica bruts i costa posar la plaqueta i, per a donar-li més emoció, ens veiem obligats a enllaçar els dos 50 m que portàvem en aeri, fent “les delícies” de tot aquell que havia de passar el nus d’unió.

Però tret aquest detall, tot va a bon ritme. Del pou de Faura i Sans passem a la sala de la 
Paciència, després a la sala de la Basseta, sense aigua, baixem per la gatonera de l’Anna, que és un pou estret de 7 m, arribem al Pou dels Cristalls, passem pel pou de J.M. Anglada, ens arrosseguem per la galeria de Les Exclamacions, també sense aigua, i arribem a la sala GES.


Punt final “oficial” de la sortida (-204 m) i punt on “el canari” (aparell que diu quant O2 hi ha) comença a xiular sense parar perquè marca 18,5% d’O2.

Sergi, David i Xavi volen veure com estan les noves galeries que s’han desobstruït fins arribar als -245 m , però hi ha certs “foradets” no aptes per a “gent de bon menjar” i en breu ho deixen córrer.





A la sala GES dinem una mica, xerrem, apaguem “el canari” perquè ja estem fins “els collons” de sentir-lo (els espeles tenir 18,5 % d’O2 no ens és cap problema i l’aparell a partir de 19 % comença a “cantar”). Fem la foto de família, que no podem comptar amb l’Amparo i el Salva perquè no estaven gaire fins aquest dia, però en pensaments estaven amb nosaltres.


I va tocar l’hora de pujar. “Xino-xano” i ben organitzats anem remuntant pous, passant gateres, passamans i totes les dificultats que ens havíem trobat a la baixada, però ara de pujada i amb petates que es van omplint de cordes a mida que ens anem acostant a la sortida.


Perfecte. Tot ha anat molt bé. En 7 h, des de que va entrar el primer, som tots fora, cansats, però feliços per haver fet una cavitat emblemàtica de Catalunya.

Només ens queda dir que “tornarem”.


22 de noviembre de 2016

Avenc de la Roca del Corb (Peramola -Alt Urgell-)

Dissabte 12 de novembre de 2016

El Toni pot presumir d'haver fet moltíssimes cavitats, moltes d'elles més d'una vegada, i algunes d'elles desenes de vegades. Per això quan el Ferran i el Vicenç fa un temps van anar a l'Avenc de la Roca del Corb, al Toni li va picar la curiositat perquè no coneixia aquest avenc i els hi va demanar que li portessin un dia. I el Vicenç, complint la paraula, ens hi va portar aquest passat dissabte. Hi anàvem ell, el Ferran, la Cristina, el Mario, el David i la Judit.


Tot i que el Ferran i el Vicenç coneixen bé el camí per arribar-hi a peu, el Toni va fer una feina impecable des de casa amb el Google Maps i ens va portar fins la boca de l'avenc amb el cotxe. Ens va estalviar una hora caminant i per això li agraïm molt que hagi canviat el seu a vegades imprecís sentit de l'orientació per les fotos del Google.


El Ferran va instal.lar, amb molt de mèrit perquè la cavitat està equipada com per exploració i amb l'afegit que les cordes (que no eren del centre) eren de deu i mig i semblaven filferros, tot i que eren prou noves.
Un cop dins, molta pols, un pas estret que de baixada feia certa gràcia però que de pujada ja no ens en va fer tanta i, com sempre, bon humor i bona companyia.
El Vicenç va desinstal.lar, molt ràpid, però com ja és costum, no vem ser a casa a l'hora de dinar.

En resum, una esquerda amb molta pols però amb un pas estret que té el seu encant. Prou recomanable.

12 de octubre de 2016

Rescatan al espeleólogo herido en una Cueva Hamabiturri


Resultado de imagen de espeleólogo de Zestoa
Fue un rescate complicado porque requirió volar con explosivos las estrecheces del acceso a la cueva para poder sacar al herido en la camilla. Pero a él ya le teníamos estabilizado e incluso había comido». Quien así habla es el médico vasco y espeleólogo Diego Dulanto, el mayor experto en rescate en interior de cavidades de España y quien ha dirigido la recuperación del deportista de Zestoa quien, tras sufrir una fractura de la pierna en el interior de la cueva guipuzcoana de Hamabi Iturri, ha sido conducido al exterior de la gruta en una compleja operación en la que intervinieron alrededor de 70 personas, entre espeleólogos y ertzainas. El lesionado, de 43 años, se encuentra ahora en el Hospital Donostia.